domingo, 6 de enero de 2008

Reis amb bicicleta

Aquí els arbres són gairebé tan amples com jo d'alta (és a dir, molt). Avui ens hem llevat pensant que veuriem l'immens llac de Bariloche en bici. Gran idea, en principi. Els resultat ha estat una excursió de 30quilòmetres en bici. Sí, quin mal de cul i quanta pols. Alguns moments feia tanta pujada que havíem de caminar carregant la bici. El cert és que hem fet molt quilòmetres així. Però ens ha agaradat que tot lo bonic anés passant pel nostre costat poc a poc. Aquí les casetes són com les de la Cerdanya, forrades d'immensos trocs i unes tauladetes molt cuques. Estan prop del llac i la gespa arriba fins a l'aigua i més enllà. Una es deia Forever, imagineu, és el paradís. Hi ha un hotel que es diu Llao-Llao que es va fer a la dècada dels 30 per la gent molt rica de Buenos Aires que venia a esquiar. És per caure de cul, com els seus preus. Després hem dinat a una platja, com si estiguéssim a la costa brava, però sense gent. El Xavi s'ha tirat a l'aigua. Ai, què freda!
també hem anat a un poblet (un poblat, diria jo) anomenat colònia suïssa. aquí cada dimecres i diumenge cuinen el que se'n diu CURANTO, no és tant què és sinó com ho fan. fan un forat a terra, i hi tiren el menjar (carn, truites de riu, vegetals...) embolcallat en fulles; després ho tapen amb pedres molts calentes. al cap d'unes hores, ho serveixen a la gent que ha vingut a veure-ho. no està malament, sembla un niu de hippies, malgrat tot, cobren 55pesos per persona i només donen una copeta de vi, després toquen cançons desafinades i algun boig que es fa dir "còmic" surt en un escenari a explicar batalletes en dialecte argentí (no s'entén res de res) i es creu que fa gràcia. tot plegat, em sembla una mica pessetro i de pa sucat amb oli, perquè també tenen infinitat de tenderetes carilles de peces que ells fan (tan malament com saben). pobrets. potser són feliços, no dic que no. però l'experiència tampoc és res de l'altre món, així que nosaltres hem seguit amb la bici, pujada sobre pujada, que teníem una hora límit per deixar les bicicletes.
un cop a bariloche, ens hem duxat i hem sortit a prendre un gelat a un lloc anomenat JAUJA, i és que resulta que els gelats i la xocolata són típics aquí al poble, típics i tenen renom fins i tot a buenos aires. la veritat és que són boníssims: almenys els que hem probat, estrachatella, banana i canyella. què chachi: un gelat al mes de gener! que us aprofiti! chaw

1 comentario:

cris dijo...

hola chicos com esteu?jo he començat a treballar avui dia 7 aixo es un rollo monumantal,en feu molta enveja.Que maco I diferent que es tot veritat? els pinguinos, els elefents marins i la sort que vareu tenir de pogue veure ballenas,igual era la mateixa platge a on les van veura nosaltes,perque era molt llarga i molt fonda,estaban a prop de la sorra i aixi protegeisen a les cries.Ara que ja teniu el cul pla i endurid de bici quan aneu a les TORRES DEL PAINE hi podreu pujar amb caball.Bueno molts petons i abraçades de part del Siso i mevas,feu moltes fotos de Bariloche que n'hi he estat.Anna