Bueno millor que no ens regali res, és el que hem pensat al veure el cartell que anunciava al començament de l'excursió que hem fet avui, "Ver un puma es un regalo de la naturaleza", posava. I seguia, "si ven uno háganse parecer más grandes de lo que son". "Para ahuyentarlo tírenle piedras". Bueno per sort no hem tingut el plaer de veure'n cap en els 20 quilòmetres de passejada des de El Chaltén fins la Laguna Torre. Hem vist el primer glaciar argentí, que són com els dels Alps però més grans i sobretot més blancs, aquells són marrons. Aquí tenen una gran gamma de colors. Van del blau zafir, al blanc pur depenent de com siguin d'antics. Ens han explicat que com més blaus siguin més antics són. El Glaciar Grande, que és el que hem vist avui tenia de tots els blaus i de tots els colors. La gràcia de l'excursió d'avui, més de sis hores de caminada, era contemplar d'aprop el cerro Torres que es veu que és molt maco. Bueno, de veure's no es veia res perquè s'havia amagat darrera la boira.
També hem vist molts animalons: tres llebres, una ens ha deixat acostar-nos fins a pocs metres d'ella, i al final un ocellot enorme que el Xavi diu que era un cóndor, l'au més gran del món, però no se, potser no.
El Chaltén és un poblet petitíssim fet de casetes petitíssimes cada una d'un color diferent. Fa molt de vent i de vegades sembla que estiguem a Alicia en el país de las maravillas perquè com que les cabanyetes són tan petites en qualsevol moment es posaran a volar cap a vés a saber on. El hostel on estem també és molt petit, amb només 8 o 9 habitacions i hi ha un súper amb una immensa bandera catalana a la porta i es diu la senyera. Dins hi té la de Barcelona però el tio que atén és un argentí bastant antipàtic. Com que això està molt apartat les coses fresques més aviat escassegen i hem hagut de comprar llet en pols. Per sort hem trobat salsitxes que tenen bona pinta.
Demà toca anar a veure la gran atraccció de El Chaltén, el cerro Fritz Roy, ja us explicarem demà.
pd. Mami demà et trucaré cap a la nit que avui es tallava tota l'estona. Un petó. Bona nit.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Hola guapos que ve que us ho esteu pesant i ji aqui aburrint-me com una ostra, bueno es que aqui ja està tot vist.
Cris aquest lloc sembla fet a la teva mida, tot petitó i bonic. Ves en compte amb el que menjes que després ja saps que passa.
Estem a Barcelona, però ahiu sembla que va nevar molt per tota la Cerdanya i Andorra,l'Anna diu que gairabé no podien arribar-hi diu que els va nevar molt fort des de Enveigt. Avui pèrò ja torna a fer molt de sol, ha entrat la tramuntana, fa molt de vent i una mica més de fresca, perque els dies passats hasta feia calor.
No hi ha aigua i sembla que s'esta preparant tot perque a partir de Setmana Santa ens portin aigua en barcos des de França, imaginat!!!.
Ja veieu catalans se'n troben per tot arreu.
Una abraçada i un petó molt fort, fins al vespre. Mami
Publicar un comentario